BREU INTRODUCCIÓ AL CATARISME (I)

El moviment dels càtars es desenvolupà a Europa Occidental entre els segles XII i XIII principalment, mantenint com a epicentre les terres del Lengadòc. Considerats com a heretges per l’Església catòlica, una Croada organitzada entre el Papat i la monarquia francesa a partir de 1209, que es desenvolupà en diferents fases, exterminà el moviment a començaments del segle XIV.

Foren molts els noms que reberen al llarg del seu periple: albigesos per la ciutat d’Albi, on hi hagué una important comunitat (encara que no la més nombrosa), patarins (al nord de la Península Italiana) i càtars, nom despectiu derivat del terme grec “catharos” (pur) o del terme “gat”, animal relacionat amb el dimoni d’acord amb la tradició popular, segons algunes altres versions, i nomenat per primer cop per Eckbert von Schönau l’any 1163. El nom que els creients i els seus simpatitzants preferien era el de Bons Homes (i Bones Dones) o Bons Cristians.

Encara que l’epicentre del moviment dels Bons Homes estigué al Lengadòc, s’han localitzat comunitats importants a Catalunya, Aragó, les terres franceses d’oïl, el nord de la Península Italiana, les terres germàniques (on hi hagueren algunes de les primeres persecucions), fins i tot a Castella i Lleó, on arribà gràcies al Camí de Sant Jaume.

Quines eren les seves creences i els seus dogmes?

DSCN1091
Les terres occitanes foren l’epicentre del moviment.

La seva concepció del món es basava en l’existència d’un dualisme i un enfrontament entre les forces del Bé i del Mal. Aquesta ideologia entronca els Bons Homes amb altres filosofies, com el maniqueisme desenvolupat a Pèrsia durant el segle III, i amb el moviment dels Bogomils sorgit a l’Europa Oriental. Encara avui els historiadors discrepen sobre si el catarisme sorgí d’una derivació del bogomilisme o fou un sorgiment independent.

El món en què vivim és imperfecte i és una creació del Dimoni, i ens espera un món millor en l’altra vida, creat per Déu. Mentrestant, en morir ens podem reencarnar en altres éssers humans, però també en animals, fins a la reencarnació definitiva a aquest món perfecte.

Els Bons Homes opinaven que realment Jesús el Natzarè havia estat un àngel o esperit (sense cos), i per tant, no havia estat mai crucificat. Per això no creien en la creu com a símbol. Tampoc no creien en el culte ni a la Verge Maria ni als sants. De la Bíblia repudiaven l’Antic Testament pels crims narrats en els seus llibres (exceptuant alguns com els Salms i altres de filosòfics); del Nou Testament preferien l’Evangeli de Joan (el més gnòstic) i es feien acompanyar d’una còpia escrita en llengua pròpia (no en llatí).

No posseïen ni esglésies ni temples, i preferien realitzar els seus rituals i meditacions al mig de la natura o dins de les coves. Tampoc els anomenats “castells càtars” són en realitat càtars, ja que eren fortificacions on s’allotjaven tant catòlics com Bons Homes, a excepció del de Montsegur (fins a cert punt).

El sagrament bàsic dels Bons Homes era el “consolamentum”, que sempre rebien en ingressar dins de la comunitat o el sol·licitaven de forma regular o quan es trobaven amb un Perfecte. El creient s’agenollava, mentre que el Perfecte posava sobre el seu cap una còpia del Nou Testament o de l’Evangeli de Sant Joan. Tant el Perfecte com els altres creients presents posaven les mans (imposició de mans) sobre el llibre com a símbol d’unió dels creients.

El “melhioramentum” com indica el seu nom era un “consolamentum” perfeccionat i millorat. No era tan habitual. De fet, als Evangelis apareixen molt més sovint les imposicions de mans per a beneir que no pas els batejos amb aigua.

De les oracions religioses respectaven el Pare Nostre, però variant el vers “El Pa nostre de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui” per “El pa suprasubstancial nostre, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui”. Igualment disposaven d’altres oracions particulars que ens han pervingut amb els únics documents conservats: el Ritual Càtar de Lió i el Ritual Càtar de Dublín.

Com era la seva vida quotidiana?

Els Bons Homes també repudiaven l’estructura eclesiàstica catòlica, l’obediència tant al Papa com als bisbes o els capellans romans. La seva Església es dividia entre perfectes i simples creients. Els perfectes disposaven d’autoritat dins de la comunitat; acostumaven a ésser persones grans i molt reconegudes pels altres creients. Les obligacions dels Perfectes eren clarament superiors a les dels simples creients. Per exemple, els Perfectes mantenien vot de castedat, mentre que els altres creients podien casar-se i formar una família.

IMG_8132
Les coves esdevingueren refugi dels Bons Homes

L’any 1167, a Sant Felitz de Lauragués, amb motiu de la visita del bisbe bogomil Nicetas, els Bons Homes crearen diversos “bisbats” en les terres occitanes, per poder organitzar així millor les comunitats existents.

Els Bons Homes predicadors anaven de poble en poble predicant en parelles, i en la llengua pròpia dels vilatans. Un, el més gran i amb més experiència rebia el nom de “germà major” i l’altre, més jove i encara en aprenentatge, el de “germà menor”. Acostumaven a vestir amb hàbits de colors foscos (molt sovint, negres). Anaven a viles on hi hagués fira, i com que molts eren teixidors aprofitaven per a treballar i predicar.

En algunes viles es crearen les anomenades “cases càtares”, unes cases d’acollida per a creients, que esdevenien una mescla entre centres de formació i beneficència per a gent desemparada.  Habitualment separades per gèneres, aquestes cases també acollien de vegades no creients en situació de pobresa i abandonament.

Els Bons Homes cercaven de recuperar l’esperit de vida evangèlica dels primers segles del cristianisme, amb un model d’austeritat que contrastava amb la vida de bona part del clergat catòlic. Vivien del seu propi treball, a diferència dels capellans catòlics que vivien dels impostos dels vilatans.

IMG_8057
Els Bons Homes consideraven els animals com a germans

Aquesta austeritat es veia en el seu vestuari i en la seva alimentació. No menjaven carn, ja que consideraven que podia tractar-se d’un germà reencarnat. De fet, consideraven que no havien de menjar cap ésser que provingués de la còpula carnal. En canvi, menjaven peix, perquè creien que els peixos neixen esporàdicament a l’aigua, i també podien matar el llop, considerat un servent del Dimoni.

La comunitat dels Bons Homes consideraven, recollint el sentit dels Evangelis, la igualtat entre gèneres. Les Bones Dones podien esdevenir perfectes i intervenien clarament en els problemes de les comunitats. Encara que potser també s’ha idealitzat aquesta igualtat, inqüestionablement les Bones Dones posseïen més llibertat que les catòliques.

Degut a la seva proximitat al poble i el fet de no viure dels impostos, provocà que la gent els tingués molt ben considerats, fins i tot entre els no creients. Moltes famílies nobles, sobretot occitanes, els acolliren amb respecte i consideració, i algunes dames abraçaren la fe dels Bons Homes i les Bones Dones, com per exemple Esclarmonda de Foix, emparentada amb les principals cases aristocràtiques occitanes.

You May Also Like

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *