BREU INTRODUCCIÓ AL CATARISME (II)

LA CROADA

Les relacions amb l’Església catòlica inicialment es conduïren en l’àmbit del debat teològic. Se celebraren col·loquis entre catòlics i Bons Homes per a tractar temes religiosos i aproximar posicions. Però aquests debats fracassaren, i l’Església catòlica prengué unes posicions més intolerants.

La seva oposició a acceptar els dogmes catòlics i l’obediència a Roma, i la seva progressiva expansió en algunes zones, provocà que l’Església catòlica s’alarmés davant la possibilitat de perdre el monopoli religiós en alguns territoris. D’altra banda, la monarquia francesa veié l’oportunitat d’aliar-se amb Roma per a poder sotmetre les terres d’oc, teòricament sota sobirania francesa però que s’autogovernaven soles mitjançant les seves cases nobiliàries.

Aprofitant l’assassinat del llegat papal, Pèire de Castèlnòu l’any 1208 per part d’un home de confiança del comte Ramon VI de Tolosa, el papa Innocenci III proclamà la Croada contra els càtars, a la qual se sumà posteriorment la monarquia francesa del rei Philippe August i molts nobles francesos de les terres d’oïl.

La notícia de la convocatòria de la Croada, de cristians contra altres cristians, fou molt mal rebuda tant pels nobles occitans, que veien la possibilitat de perdre els seus títols i el seu patrimoni, com del poble, que considerava als Bons Homes com uns veïns molt apreciats. Malgrat la submissió i humiliació del comte Ramon VI de Tolosa a les autoritats catòliques, s’inicià un dels genocidis humans i ideològics més sagnants de l’Europa medieval.

cropped-dscn10352.jpg
Carcassona patí els efectes de la Croada 

La Croada s’allargà amb intermitències durant moltes dècades i tingué com a protagonista el noble anglès Simon de Montfort, considerat malgrat la seva crueltat envers els seus enemics com a gairebé un sant defensor de la fe catòlica. Els croats, amb la promesa papal del perdó dels seus pecats, i l’oportunitat d’aconseguir un bon botí extremaren en alguns casos la seva crueltat de manera salvatge.

Un dels capítols més recordats fou la matança de Besièrs l’any 1209. Davant la negativa de lliurar a les tropes croades els seus veïns càtars, els soldats croats arrasaren la ciutat, i davant la pregunta dels soldats sobre com reconeixerien els heretges dels catòlics, el representant papal digué: “Mateu-los a tots, que Déu ja escollirà els seus.”.

O a La Vaur, on un cop conquerida la vila, la senyora dama Gerarda, malgrat estar embarassada, fou violada per diversos soldats croats i llençada a un pou on morí.

En arribar a Carcassona, el comte Ramon Rogièr de la dinastia Trencavèlh decidí parlamentar amb les tropes croades per a evitar una matança. Vulnerant totes les normes bàsiques de les treves per parlamentar, prengueren com a presoner el jove comte, qui morí poc després empresonat (segons la versió croada per malaltia).

Però com si es tractés d’una justícia divina, Simon de Montfort morí en el setge de Tolosa, quan des d’una rudimentària catapulta, unes dones l’encertaren amb una pedra que li esclafà el cap. Una vergonyosa mort per a un cavaller que havia sembrat totes les terres d’oc amb mort i destrucció.

La Croada continuà amb intermitències, depenent de la submissió (i extinció) de les diverses famílies nobles occitanes i del control efectiu de la monarquia francesa al territori.

Molts Bons Homes, fugint de la persecució es refugiaren als Comtats Catalans i les terres del rei d’Aragó. Finalment, el rei Pere II d’Aragó i I de Barcelona, curiosament anomenat “el Catòlic”, decidí intervenir (potser per aconseguir territoris occitans) i convocà un exèrcit per a enfrontar-se a les tropes croades. L’any 1213 s’enfrontaren ambdós exèrcits, i malgrat la superioritat dels exèrcits del rei Pere, guanyaren les forces croades. L’esperança de salvació mitjançant l’ajut català i aragonès quedava esvaïda.

Potser l’episodi més èpic fou el setge de Montsegur que s’allargà durant més d’un any (1243-1244). A la fortificació de Montsegur s’allotjaven uns dos-cents creients, que resistiren durant molt mesos els atacs dels soldats croats i les penúries cada vegada més fortes. Finalment, es negocià la capitulació, de manera que aquells que reneguessin de la fe càtara salvarien la vida. Cap dels assetjats hi renuncià i tots foren executats en fogueres en un camp proper, que encara enguany rep el nom de “Prat dels Cremats”. La fortificació que avui podem veure a Montsegur és posterior a la caiguda de l’any 1244.

PÒG DE MONTSEGUR
Montsegur esdevingué símbol de la resistència dels Bons Homes

Els creients que eren presos per la Inquisició eren torturats perquè delatessin altres companys o rebutgessin la seva fe. De fet, moltes de les dades que coneixem són aconseguides per les actes inquisitorials.

Es considera que l’últim Perfecte fou Guilhèm de Belibasta, que amb traïció i mentides fou fet presoner, torturat i executat l’any 1321 a Vila Roja Termenés. A en Guilhèm se li atribueix una frase quan moria: “D’aquí a set-cents anys el llorer reverdejarà” (metafòricament, la comunitat dels Bons Homes ressorgirà).

 

ELS BONS HOMES DESPRÉS DE LA CROADA

Una pregunta freqüent és conèixer que resta dels Bons Homes. Difícil resposta, perquè hom considera que algunes tradicions i rituals romangueren en secret. Si observem, algunes de les crítiques dels Bons Homes al clergat catòlic són idèntiques a les reclamacions de les Esglésies reformades al segle XVI (luterans, calvinistes…) i els calvinistes a França (hugonots) precisament arrelaren també a les terres occitanes.

El catarisme romangué “oblidat” fins al segle XIX, en què gràcies al Romanticisme i la seva voluntat de recuperar el passat medieval, alguns estudiosos rescataren de l’oblit el moviment dels Bons Homes, començant per Napoleon Peyrat (de manera molt romàntica). Més recentment, René Nelli esdevingué al segle XX en l’iniciador d’uns nous estudis sobre el tema, i són molts els tractats de molta qualitat que s’han publicat.

El moviment occitanista prengué la història dels Bons Homes des d’un punt de vista nacionalista, que en l’època no el tingué, malgrat que arran de la Croada les terres d’oc restaren sotmeses a la monarquia francesa i perderen la seva sobirania. Enguany, el turisme per a visitar els “llocs càtars” ha esdevingut un atractiu turístic en alguns departaments occitans.

You May Also Like

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *