CARLES GASCÓN: “DESPRÉS DE MURÈTH, L’ESGLÉSIA CÀTARA CATALANA SE SEDENTARITZA”

En Carles Gascón  i Chopo és un dels més importants investigadors dels Bons Homes a Catalunya. Ha publicat una gran quantitat d’articles sobre els Bons Homes i les lluites de poder feudal a l’Alt Pirineu occidental català i ha rebut el Doctorat “Cum Laude” per la UNED per la seva tesi doctoral “La disidencia cátara y sus bases sociales en la Catalunya de los siglos XII al XIV”. Col·labora amb l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i és Tècnic de Patrimoni Cultural.

Redacció.-  El focus principal dels Bons Homes estigué a Occitània, però el moviment s’escampà pels països veïns. Abans de la Croada, ¿hi havia Bons Homes a Catalunya?

Carles Gascón.- A la meva tesi defenso, com també argumentava l’historiador Jordi Ventura, la presència de Bons Homes abans de la batalla de Murèth amb documents. Potser era una presència escassa però real, a partir de mitjans del segle XII. Es tractaria d’una arribada lògica, que marcava una continuïtat en l’expansió dels Bons Homes. L’assentament d’una estructura de l’Església dels Bons Homes potser sí seria posterior a la batalla de Murèth.

R.- Creus que podien haver Bons Homes catalans al Concili de Sant Felitz de Lauragués l’any 1167?

C.G.- És complicat saber-ho però sabem que hi havia un bisbe càtar a Carcassona anomenat Bernat Català, però no sabem si realment era català. Sabem que al Concili de 1167 hi havia un representant aranès.

R.- Fa un temps es produí un debat sobre la possibilitat d’un bisbat dels Bons Homes a l’Aran.

C.G.- En el meu article “La carta de Niquinta y la Ecclesia Aranensis” defenso que és possible que existís; fou potser una església efímera, però real. La polèmica venia perquè alguns defensaven que l’expressió “Aranensis” era un error de transcripció d’un copista del segle XVII i es referia a la vila d’Agen. Però és complicat que un copista, acostumat a transcriure textos, pogués cometre aquest error.

VAL D'ARAN
Vielha, a l’Aran

R.- Quines circumstàncies socials afavoriren la difusió del moviment dels Bons Homes a Catalunya?

C.G.- A la meva tesi volia investigar quins factors interns ajudaren aquesta difusió, perquè jo considero que amb el factor de veïnatge entre Catalunya i Occitània no era suficient. Alguns nobles (no gaires) simpatitzen amb la fe dels Bons Homes pel seus enfrontaments amb l’Església catòlica, molt sovint per reparticions de rendes, com per exemple el vescomte Arnau de Castellbò i la seva lluita amb el bisbat de La Seu d’Urgell.

L’Església catòlica, amb el seu poder ideològic i religiós, amenaçava la noblesa en aquestes disputes amb l’excomunicació, i una manera d’evitar aquest “estigma”, era adherir-se a una Església alternativa, com era la dels Bons Homes.

El catarisme a Catalunya es consolidà bàsicament a nivell urbà, mitjançant la propagació per una sèrie de viles a la Catalunya interior, molt dinàmiques i en expansió, com Puigcerdà, Berga, Lleida (molt important), Cervera, Agramunt… amb una classe burgesa comercial molt activa, que volia participar en el govern municipal i de l’Església, però l’estament eclesiàstic es tancà a aquesta obertura. En canvi, la presència a la Catalunya costanera tingué poca repercussió.

A les comunitats de muntanya els Bons Homes també es propagaren, tant al nord (Cerdanya, Alt Berguedà) com al sud (Serra de Prades) de Catalunya. Aquestes comunitats també havien estat perjudicades per l’expansió eclesiàstica catòlica, sobretot de monestirs com Poblet o Santes Creus, que perjudicaven amb els seus ramats transhumants les pastures dels ramats autòctons d’aquestes comunitats. Aquesta enemistat amb els monestirs catòlics provocà que els habitants d’aquestes comunitats muntanyenques cerquessin altres opcions religioses, com els Bons Homes.

R.- L’arribada de Bons Homes després de la derrota de Murèth l’any 1213, significà canvis per a la societat catalana?

C.G.- L’arribada de Bons Homes i d’occitans a Catalunya ja existia molt abans de la batalla de Murèth. No fou una fugida massiva, sinó que continuaren arribant els mateixos contingents de població que arribaven habitualment. Les aportacions demogràfiques occitanes han estat sempre molt importants. Pensem que, després de la Pesta Negra al segle XIV, sense l’arribada posterior d’immigrants occitans, Catalunya hauria quedat despoblada.

R.- Un dels teus articles es titula “Muret. Un hito en la sedentarización del catarismo en  Catalunya”. Per què aquest títol?

C.G.- Amb aquest article volia reinterpretar la importància de la batalla de Murèth en el catarisme a Catalunya, superant els discursos historiogràfics habituals que relacionaven l’inici del catarisme català amb Murèth. Jo plantejo una presència anterior, com hem comentat abans, que es detecta en capítols com la conquesta de Tortosa o Lleida.

Però també és cert que influencià la derrota de Murèth, amb la sedentarització d’una Església càtara a Catalunya. Anteriorment, venien predicadors càtars itinerants i tenien la seu a Occitània. A partir de 1213, s’establí una Església càtara fixa a Catalunya, amb unes “seus” conegudes com Castellbò, Josa del Cadí i als boscos del sud de la Serra de Prades, on s’establí durant dos anys el diaca Pere de Corona. Ara els Bons Homes catalans sabien que podien recórrer a aquestes “seus” quan tenien problemes.

Castellbò

R.- Què opines de la utilització comercial i turística del Catarisme a Occitània?

C.G.- Encara que hi ha de tot, sí que s’ha produït una certa trivialització dels Bons Homes, que ha creat un producte molt potent a Occitània a partir de 1990. Però ha aportat de manera positiva un interès historiogràfic pel tema que ha normalitzat els estudis sobre el tema, no només a Occitània, sinó també a Catalunya.

R.- Com estan avui aquests estudis sobre els Bons Homes tant a Catalunya com a Occitània?

C.G.- S’ha superat afortunadament la relació entre Catarisme i Ocultisme, la parahistòria… Ara el gran debat que s’està produint a Europa és conèixer si el moviment dels Bons Homes existí realment o fou una construcció de l’Església que necessitava un enemic. Jo defenso la seva real existència, com una església alternativa que criticava el comportament de l’Església Catòlica.

A Catalunya els temes mítics de la historiografia catalana (Guerra dels Segadors, Guerra de Successió…) han eclipsat els estudis sobre els Bons Homes, excepte potser als Pirineus, on la història del Catarisme se sent com una èpica pròpia.

R.- Alguns grups actuals defensen que els Bons Homes foren els predecessors d’idees de la societat actual com el veganisme, la igualtat entre homes i dones. Realment estaven molt  avançats ideològicament?

C.G.- Fins i tot, alguns parlen que els Bons Homes havien estat els primers demòcrates. Hi ha aquesta voluntat d’emmirallar-se en el Catarisme, però hem de contextualitzar-los. Ells no menjaven carn, però altres col·lectius ho havien fet anteriorment. També els catòlics feien dejunis, molt rigorosos. I encara alguns catòlics no mengen avui carn els Divendres de Quaresma. Alguns creients practicaven l’abstinència sexual, però també ho feien els catòlics.

Els Bons Homes mantenien una major consideració cap a les dones. Un tret molt important i no prou valorat és que els Bons Homes consideraven que la dona estava capacitada per a salvar la seva ànima. Fins aleshores, només qui posseïa una bona capacitat econòmica podia salvar la seva ànima comprant misses: és a dir, homes. La dona no posseïa patrimoni, sinó que era gestionat per l’home de qui depenia (marit, pare, fill). Però les Bones Dones podien decidir ésser creients i això salvava la seva ànima. Era una capacitat de decisió inèdita fins aleshores.

Però pensem que en l’Església dels Bons Homes no hi havia dones bisbes ni diaques, i la seva presència en la predicació era anecdòtica. La seva tasca fonamental era ocupar-se de les “cases càtares”. La igualtat entre ambdós sexes no era tan efectiva com ens podríem pensar.

LA SEU D'URGELL
La Seu d’Urgell

R.- El sorgiment del moviment dels Bons Homes sorgí espontàniament o estava relacionat amb el Bogomilisme de l’Europa Oriental?

C.G.- Ni una teoria ni una altra. El Catarisme com un moviment de dissidència religiosa tingué un origen exclusivament occidental, amb un primer nucli a la Rheinland alemanya (Köln, Bonn…)., per uns motius intrínsecs a la política de l’Església catòlica llatina. Pensem en els enfrontaments entre el Papat i l’emperador germànic. És precisament en aquestes ciutats alemanyes on apareixen els primers predicadors càtars.

Però no oblidem també que en el concili de Sant Felitz de Lauragués de l’any 1167 tingué una importància cabdal, gairebé mítica, el prelat Niquinta que provenia de l’Europa Oriental, i la seva presència legitimà les comunitats càtares occidentals.

R.- Què podem aportar avui els Bons Homes a la societat actual?

C.G.- Els discursos de la igualtat entre sexes (encara que com hem comentat no fou així exactament), el lliure pensament… Si els Bons Homes haguessin triomfat, potser no haurien preservat aquesta bonhomia que han mantingut pels efectes de la seva rigorositat i el seu extremisme en alguns temes. Aquestes sectes actuals que es defineixen com a neocàtares, no crec que puguin aportar res de positiu.

La imatge positiva que tenim dels Bons Homes ens ha impedit sovint estudiar-los en el seu propi context. Mantenien una exclusivitat salvadora en el sentit de què si no eres un Perfecte, no podies salvar-te. Si eres un simple creient, només et reencarnaries novament en persona o animal. Aquesta idea d’exclusivitat salvadora era idèntica a l’existent en molts monestirs catòlics dels segles X i XI. Si no eres membre de la comunitat monàstica, no et podies salvar.

R.- Has escrit sobre toponímia, l’explotació del ferro, els formatges… de les comarques de l’Alt Pirineu occidental català.

C.S.- Vaig arribar als Bons homes perquè volia conèixer millor la història d’aquestes comarques. Sobretot les lluites feudals entre l’Església catòlica i els senyors nobles (Arnau de Castellbò). També he realitzat estudis sobre els segles XVI i XVII, els “Pariatges” (o “Constitucions”) d’Andorra… M’agradaria agrupar en un futur tots aquests temes en una història de l’Alt Pirineu i Aran.

R.- Amb els estudis d’en Carles Gascón podem obtenir una visió molt completa del moviment dels Bons Homes i de la història de l’Alt Pirineu català.

You May Also Like

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *