EL TREBALL I L’ECONOMIA DELS BONS HOMES

Un dels motius més ben valorats dels Bons Homes era la seva relació amb el treball. El clergat catòlic vivia dels impostos (els “delmes”) que pagaven els vassalls, que sobretot en anys de males collites, esdevenien molt abusius. Aquests mateixos serfs havien de pagar habitualment també impostos a senyors feudals nobles. Els Bons Homes criticaven obertament aquests delmes, perquè consideraven que eren excessius i no tenien fonament en els Evangelis.

En canvi, els Bons Homes vivien de la seva feina i compaginaven la predicació amb les seves tasques quotidianes. Molt sovint, treballaven com a teixidors, un ofici que els permetia viatjar de fira en fira per vendre els seus productes, i a la vegada, predicar. Amb el seu treball, eren “homes lliures laboralment”, en el sentit que rebien la justa retribució per la seva feina amb la venda dels seus productes, sense enriquir les classes senyorials com els serfs pagesos.

Labors_of_the_months_in_Tres_Riches_Heures_du_Duc_de_Berry1

Al camp, el pas de les estacions marcaven les feines dels pagesos

Però quina era la seva relació amb la riquesa i els diners? Els Bons Homes reivindicaven la pobresa i la repartició dels béns segons les necessitats de cada creient, recolzant-se en els Evangelis i els Actes dels Apòstols, i com també practicaven alguns ordes catòlics com els Franciscans. Aquesta pobresa militant enfrontava el moviment amb el luxe en què vivia l’alta jerarquia eclesiàstica catòlica.

No disposaven de cap material o immoble com a propietat privada pròpia. Criticaven el repartiment feudal de les terres, que empobria els vertaders treballadors, els pagesos, i beneficiava els senyors propietaris.

Però la concepció dels Bons Homes sobre l’economia era més complexa. No disposem, com en molts altres temes, d’informació escrita per ells, però suposem que la seva moral econòmica era més flexible que la catòlica, i segurament més beneficiosa, pel desenvolupament econòmic. I atacava els fonaments de l’estàtic sistema econòmic feudal i les prerrogatives de la noblesa i el clergat.

Atès al seu comportament, els diners eren considerats beneficiosos si ajudaven al Bé comú. Per tant, l’activitat econòmica (la iniciativa “empresarial”) devia ésser acceptada amb aquest objectiu. Només era necessari fer desaparèixer les injustícies que podia provocar el sistema. Potser estaríem davant d’un “capitalisme solidari”? L’Església catòlica condemnava l’afany de beneficis, però no pensava en esmenar les possibles injustícies del sistema vigent, i això perpetuava un sistema econòmic feudal injust i sense possibilitats de progrés.

La burgesia urbana desitjava canvis per superar el marc econòmic vigent, i la posició dels Bons Homes a favor de la iniciativa econòmica els agradava (excepte segurament per la voluntat d’esmenar les desigualtats). Molts burgesos de les ciutats es convertiren al moviment dels Bons Homes per aquesta raó. No era pecat produir i comerciar, invertir, demanar un préstec… (1)

IMG_7920
Les ciutats medievals esdevingueren grans centres econòmics

Sabem que els Bons Homes acceptaven dipòsits de diners (com els posteriors bancs) i que en algunes ocasions els invertien per obtenir un rendiment. La moralitat i l’ètica que demostraven en la seva vida quotidiana atorgava als Bons Homes una imatge de confiança i seguretat davant de la resta de la població, que els deixava custodiar els seus estalvis.

El préstec no era condemnat, àdhuc amb interessos, utilitzant com a exemple la Paràbola evangèlica “dels Talents o de les Mines” (2). Les úniques condicions eren que els interessos cobrats fossin justos i que el deutor estigués en condicions de retornar el capital per a evitar que el prestamista es quedés amb les seves garanties (habitualment, tot el seu patrimoni) (3).

D’aquesta manera, era eliminada la condemnable usura i es potenciava el desenvolupament econòmic (un altre motiu que agradava a la burgesia urbana). En paraules dels Bons Homes, es contribuïa al Bé comú de la societat en afavorir inversions. Tenim constància de què els mateixos Bons Homes havien prestat diners; desconeixem si havien cobrat algun interès, però suposem que les condicions de devolució del préstec eren molt beneficioses.

Segurament la imatge dels Bons Homes sobre l’economia era massa idíl·lica i ingènua, i no pensava en l’avarícia de molts emprenedors. Molts burgesos que simpatitzaven amb ells pels motius exposats anteriorment, no eren precisament gaire honrats i devien explotar els seus treballadors o no els pagaven un sou digne.

  1. Precisament la moral cristiana calvinista defensa aproximadament els mateixos ideals, i el Calvinisme arrelà al sud de les terres d’òc, amb el nom d’”Hugonots”.
  2. En aquesta paràbola de l’Evangeli de Mateu (Capítol XXV, versets 14-30), un senyor deixa en custòdia uns diners (els talents) a uns servents mentre marxa de viatge. En tornar, felicita dos servents que han fet rendir els talents custodiats però recrimina un altre servent que no els havia fet rendir, almenys per obtenir uns interessos. Una història semblant apareix a l’Evangeli de Lluc (Capítol XIX, versets 11-27).
  3. En algunes viles, es demanava que el prestatari posseís tant patrimoni o més que el prestatari, per assegurar el retorn del capital.

You May Also Like

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *