ESCLARMONDA DE FOIS

Si una dama es pot considerar com la musa de la comunitat dels Bons Homes, sens dubte és Esclarmonda de Fois, també anomenada “Esclarmonda la Gran”.  Segons el trobador Guilhèm Montanhagòl, el seu nom significava “aquelha qui balha claredat, esclar dins lo mond” (aquella que dóna claror, és clara dins el món).

Nascuda a meitats del segle XII, dins d’una de les famílies nobles occitanes més importants, els Fois, però també emparentada per via materna amb la família dels Trencavèl que governaven a Carcassona, era instruïda (malauradament, fet no gaire habitual en l’època) i gens disposada a acceptar el rol secundari que la societat medieval reservava a les dones.

Arran de la mort del seu marit Jordan III, senyor de l’Ilha Jordan, s’integrà de forma molt activa dins de la comunitat dels Bons Homes al voltant de l’any 1200, rebent el “consolamentum” per part d’un dels caps de la comunitat més important del moment, el bisbe Gilhabert de Castres a Fanjaus l’any 1204, i davant la presència del seu germà el comte Ramon Rogièr I de Fois. Una mostra evident dels forts llaços establerts entre les cases aristocràtiques occitanes i els Bons Homes.

Segons algunes versions, posteriorment Esclarmonda rebé el càrrec de “Perfecta”. Una prova de la importància i el prestigi de què gaudia dins de la comunitat.

Foren moltes les dames de l’alta societat occitana que esdevingueren membres d’aquesta comunitat, i recolzaren el desenvolupament d’aquesta nova manera de viure el cristianisme, segurament per la llibertat i la igualtat que defensava la ideologia dels “Bons homes”, i que xocava frontalment amb el misoginisme habitual de l’Església catòlica i de la societat en general.

IMG_8054
Un tapís amb dames nobles tocant instruments musicals

Un dels exemples més evidents es produí durant la trobada de capellans catòlics i de Bons Homes per a debatre sobre les seves diferències teològiques l’any 1207 a Mont-reau. Davant la intervenció d’Esclarmonda en les discussions religioses, un capellà catòlic li respongué: “Senyora, poseu-vos a filar, no us pertoca intervenir en aquestes converses”.

Entre algunes de les habituals obres de beneficència que realitzaven les dames creients, hom sap que Esclarmonda amb l’ajuda de la seva cunyada Felipa crearen una “casa d’acollida” (una mescla entre internat educatiu i beneficència) per a noies i ancianes de la comunitat a Dun.

També li fou reconeguda una àmplia col·laboració amb la reconstrucció de la fortalesa de Montsegur, mentre vivia a Pàmias. De fet, Esclarmonda fou testimoni fins la seva mort de la primera fase d’aquesta Croada contra els càtars iniciada l’any 1209, però afortunadament no fou testimoni del cruent setge dels anys 1243 i 1244 a Montsegur.

Després de la seva mort l’any 1215, el seu bon record es mantingué al Lengadòc, i sorgiren múltiples narracions i llegendes, sovint relacionades amb els mites dels Bons Homes. Entre elles, una explicava que en morir, Esclarmonda es transformà en un colom que sobrevolava aquelles contrades.

Quan es proposà a començaments del segle XX l’erecció d’un monument a Joana d’Arc dalt de la muntanya de Montsegur, les queixes ciutadanes demanaren que, en comptes de posar-hi l’heroïna francesa, s’erigís una estàtua de l’occitana Esclarmonda. Malgrat haver-se dissenyat el projecte vers l’any 1911, finalment no es dugué a terme.

I l’imaginari popular la convertí en personatge de diverses novel·les, i fins i tot d’una òpera, “Esclarmonde” de Jules Massenet, i una pel·lícula, “La Fiancée des Tenebres”.

Juntament amb Alienòr d’Aquitània, Esclarmonda de Fois és una de les grans dames medievals nascudes a les terres d’Occ.

You May Also Like

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *