FOIS: UN CASTELL, UN LLINATGE

Si hi ha un monument que distingeix la ciutat de Fois és el seu castell, visible a gran distància des de molts indrets del nord de l’Arièja, per la seva alta posició sobre una plataforma rocosa calcària i situat en la confluència dels rius Arget i Arièja.

El conjunt arquitectònic actual està format bàsicament per tres torres, dues quadrades dels segles XIII i XIV i una rodona del segle XV, totes tres amb merlets i mesuren entre 25 i 35 metres d’alçada amb un gruix d’entre tres i quatre metres. De les torres quadrades, la descoberta, rep el nom de “Tor d’Arget” (com el riu) i la coberta fou posterior perquè en actes documentaris és anomenada la “Tor Nòva”. De les dues muralles que disposà, la segona muralla que encerclava les torres, es conserva prou bé i també està acabada amb merlets i és probablement del segle XIII, com les barbacanes. La torre rodona, construïda sota el mandat de Gaston III Fèbus de Fois i Bearn, semblava més una residència que una torre defensiva, degut a les “comoditats” (calefacció i una capella entre d’altres) i la seva disposició interior.

El territori fou poblat en èpoques prehistòriques com testimonien les troballes arqueològiques a les coves dels voltants. També hi ha constància de poblament d’origen celta, romà i visigot, gairebé sempre com a fortificacions. Fins i tot es construí a la roca un temple dedicat al déu celta Abeli. Però l’època més esplendorosa fou la medieval.

Del primer castell feudal creat (possiblement de la segona meitat del segle X) disposem de poques referències, però sembla que es basava en una única torre, situada en el punt més alt del cim i rodejat per una sola muralla. Durant els segles medievals posteriors, el conjunt fou incrementat amb noves edificacions i el perfeccionament de la defensa. Tot el conjunt fou bastit sobre edificacions anteriors de caire militar.

La primera menció del castell és de l’any 987 i trobem una altra de l’any 1002, en el testament del comte Rogièr de Comenge, “el Vell”, comte de Carcassona, Coserans i Rasés, qui deixà en herència el castell al seu fill petit Bernard I Rogièr, qui esdevingué el primer comte de Fois deu anys després i heretà també el comtat de Coserans i una part del Rasés. L’edificació es construí a prop de l’abadia de Sant Volusià, un màrtir cristià del segle V de gran devoció a la contrada. Aquesta abadia fou destruïda al segle XVII durant les guerres de religió, però els habitants de la ciutat reconstruïren l’abadia posteriorment.

S’inicià aleshores una casa nobiliària que després d’esdevenir una de les cases nobles més influents, protagonista de diversos fets històrics al territori, com la Croada contra els Albigesos,  acabaria fusionant-se amb la casa reial francesa uns segles després.

L’any 1208, Ermessenda de Castellbò és casà amb el comte Rogièr II Bernat de Fois. La Casa de Castellbó posseïa drets polítics, judicials i militars sobre Andorra, a canvi de protecció per als andorrans. D’aquesta manera, la Casa de Foix obtingué aquests drets sobre el principat pirinenc (1), compartits amb el bisbat de La Seu d’Urgell.

1532534290387
El Castell de Fois

L’any 1211, Simon de Montfort atacà el comtat en plena primera etapa de la Croada contra els Bons Homes, en veure la dificultat de conquerir Tolosa. Des del seu campament a Pàmies, els croats atacaren puntualment la vila de Fois, sense arribar a conquerir-la, ni molt menys el castell, però la destrucció patida pels comtats veïns afectaren indirectament al comtat de Fois.

Per començar, el castell fou nomenat com a garantia des l’any 1214 fins al 1218 i amb el dret d’ús per a Simon de Montfort en les seves campanyes militars. Uns quants castells occitans foren garantia per assegurar-se la seva fidelitat a la Croada contra els Bons Homes i el repudiament dels “heretges” per part de la noblesa.

Posteriorment, el tractat de Meaux-Paris de l’any 1229, mitjançant el qual la noblesa occitana se sotmetia al vassallatge a la monarquia francesa i perdia la seva sobirania pràctica, afectà la integritat del comtat, que perdé la seva part oriental i el mateix castell fou ocupat pel rei de França durant cinc anys.

Vistes les conseqüències, quan rebrotà novament la revolta l’any 1242 i s’inicià una segona fase de la Croada, el comtat de Fois decidí mantenir-se al marge, sota el govern del comte Rogièr IV. Però en canvi, a la revolta de 1272, el comtat s’oposà inicialment a una nova ocupació reial, però les dimensions de l’exèrcit del rei Philippe III de França obligà el comte de Fois, Rogièr Bernat III, a repensar la seva posició, malgrat el reforçament de la defensa de la vila i el castell. Però el monarca francès utilitzà aquesta submissió per a empresonar al comte a Carcassona i ocupar militarment el comtat fins l’any 1285.

1532542633501
La Torre Rodona del Castell de Fois 

Després d’aquests tràngols, el castell es beneficià d’una restauració profunda durant la primera meitat del segle XIV. En aquest segle destaca la figura del comte Gaston III Fèbus. Arran de la guerra contra la Casa d’Armanhac pel control del Bearn, Gaston guanyà la batalla de Launac l’any 1362, empresonà molts membres de les famílies nobles enemigues al mateix castell i demanà grans rescats, que enriquiren el comtat de Fois, i foren emprats per a la reconstrucció del castell. Pels seus vassalls, Gaston III Fèbus fou un gran comte que millorà durant el seu mandat la situació del comtat.

Però l’increment dels territoris sota la jurisdicció de la Casa de Fois provocà que la casa comtal comencés a abandonar el castell i la vila, i marxés a viure habitualment a indrets i castells més ben situats i confortables com el castell de Masères.

Degut a la seva inexpugnabilitat, el castell només fou conquerit una única vegada amb batalla i fou arran d’una disputa entre dues branques de la mateixa casa comtal l’any 1486 i mercès a unes traïcions dins d’un mateix bàndol.

Malgrat la pèrdua de la seva condició de castell comtal, la fortificació no fou abandonada i s’utilitzà per a altres funcions, evitant així un despoblament total que l’hauria enfonsat o destinat a servir de pedrera per als edificis de la vila. Entre aquestes funcions, fou la seu oficial dels governadors del País de Fois (que eren rebuts amb grans cerimònies al castell quan iniciaven el seu mandat), el dipòsit de l’arxiu comtal o com a caserna. Però no s’aconseguí que entrés en un progressiu deteriorament.

1532673638133
Capitell amb detall de la vida de Sant Volusià, patró de la vila de Fois.

La casa de Fois accedí al tron de Navarra l’any 1479 i a finals del segle XV el comte Henri esdevingué rei de França (Henri IV), en plenes pugnes entre catòlics i protestants. Així es consumà l’absorció del comtat per la Casa Reial de França. El castell tornà a ésser necessari com a fortificació durant aquestes lluites religioses.

A meitats del segle XVII sota el regnat de Louis XIII, el Cardenal Richelieu manà la demolició de molts castells al territori amb l’excusa del cost de mantenir-los i que havien perdut el seu caràcter estratègic. Però potser també perquè no es poguessin refugiar perseguits en les sempre rebels terres occitanes. El castell de Fois entrà en aquesta llista, però mai no fou enderrocat, potser per l’esclat de la Guerra dels Trenta Anys que enfrontà França i Castella, i atorgà novament un caràcter estratègic al castell.

Acabat el conflicte (1659), el castell sobrevisqué i a partir del segle XVIII començà la seva utilització com a presó permanent, sota jurisdicció del govern del Departament de l’Arièja a partir de la Revolució Francesa. Però, encara que es realitzaren obres per a adequar el conjunt a la seva nova funció (bàsicament la “Tor d’Arget”), per exemple amb reixes a les obertures i portes més sòlides, les condicions de vida dels presos eren lamentables, i sempre allotjava més presoners dels possibles segons la capacitat.

La creació d’una presó més adequada a la vila a meitats del segle XIX, deixà sense funcions novament el castell, encara que hi hagué intents com la creació d’un centre per a captaires. L’interès pel patrimoni medieval a finals del segle XIX, aconseguí que el castell fos declarat Monument Històric i s’iniciés una restauració amb un antic col·laborador de Viollet-le-Duc (2), Paul Boeswillwald. El castell actual és el resultat d’aquella restauració, potser molt diferent de l’original.

Des de l’any 1930 és la seu del Museu Departamental de l’Arièja, que recull col·leccions de tots els períodes històrics, des de la Prehistòria passant per l’Edat Mitjana en profunditat.  Estan previstes obres importants de remodelació del castell i els seu entorn per a l’any 2019.

(1) Quan la Casa de Fois s’uní amb la Cara Reial de França, aquests drets passaren a la monarquia francesa, i posteriorment amb l’adveniment de la República, al President de la República, compartits amb el Bisbat de La Seu d’Urgell.

(2) Viollet-le-Duc fou el gran arquitecte retaurador de molts monuments a França durant el segle XIX, encarregat pel govern. Algunes de les seves obres, però, foren discutibles per no mantenir les estructures ni el disseny originals.

You May Also Like

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *