PHILIPPE II AUGUSTE: OPORTUNISTA O BON POLÍTIC?

El rei Philippe II Auguste havia nascut l’any 1165 a Paris, i era fill del rei Louis VII i la seva tercera muller Adèle de Champagne. Accedí al tron, molt jove, amb només catorze anys, el 1179, però sabé moure’s adequadament i mostrà una gran destresa en temes diplomàtics. Fou el primer monarca francès en cronificar tots els esdeveniments del seu regnat i  el primer en utilitzar el títol de “Rei de France”, substituint progressivament el títol de “Rei dels Francs”.

El seu enemic habitual fou Anglaterra, amb qui mantingué un enfrontament constant amb el rei Henry II i els seus fills Richard I (“Lionheart”) i John (“Without Land”). Aprofità l’enemistat entre ambdós germans per guanyar posicions. Arran d’aquestes pugnes, durant el seu regnat, conquerí i annexionà Maine, Normandie, Touraine i Anjou. Dels conflictes amb el veí Vlaanderen (2), annexionà l’Artois, el Vermandois i Amiens. Rebé el sobrenom d’”Auguste”, potser per haver nascut al mes d’Agost i pels seus èxits militars de part del monjo Rigord.

The_coronation_of_Philippe_II_Auguste_in_the_presence_of_Henry_II_of_England
Coronació de Philippe II Auguste de France davant el Papa i el rei Henry II of England.

Una gran coalició europea entre diversos sobirans europeus, inclòs l’emperador Oton IV del Sacre Imperi Romano Germànic, fou derrotada per Philippe II a la batalla de Bouvines el 27 de Juliol de 1214.

A nivell interior, la seva obra fou molt fecunda i creà les bases d’un estat nacional segons el concepte medieval de nació. Creà un exèrcit permanent (no habitual en aquella època medieval) i reformà el sistema fiscal per a obtenir uns ingressos constants i suficients per als seus objectius i el seu aparell administratiu estatal.

Aconseguí controlar la noblesa de les terres d’oïl i establí definitivament la capital del reialme a Paris (en contra d’Orléans). La ciutat parisenca rebé una gran empenta, amb una remodelació urbanística molt important; es pavimentaren els seus carrers més importants, es milloraren les fortificacions i es començà a construir el futur Palais du Louvre.

En començar el seu regnat, expulsà el jueus i confiscà els seus béns, trencant la tolerància existent en els regnats anteriors. Una manera molt utilitzada per a aconseguir ingressos a les monarquies medievals.

Les relacions amb l’Església també mantingueren una estructura diplomàtica segons la seva conveniència. Intervingué a la Tercera Croada convocada pel Papa Gregori VII l’any 1187. Però mantingué una disputa amb el Papa Innocenci III per l’intent de repudiar la seva muller Agnès de Meran. La mort de la reina l’any 1200 reconduí la situació.

Philippe_Auguste_et_Richard_IIIe_croisade
Philippe Auguste II de France i Richard I of England a la Tercera Croada.

Philippe II no volgué inicialment participar en la Croada. Els llaços de parentiu amb alguns nobles occitans, la incertesa del desenllaç de la Croada i el front militar que tenia obert al nord, a la Brezh (3) i Normandie, contra els anglesos, marcaren aquestes reticències envers la participació, malgrat la insistència del Papa Innocenci III. Malgrat això, no prohibí als seus nobles la intervenció en la Croada.

Després de la mencionada batalla de Bouvines, que afavorí les seves posicions al nord, i la derrota del rei Pere d’Aragó a la batalla de Muret (1213), Philippe II Auguste decidí intervenir en la Croada contra els Albigesos. Ja no hi havia resistència a les terres d’òc, i la Croada acabaria triomfant.

Després de la mort de Simon de Montfort, a qui havia honorat i atorgat títols i terres conquerits a les terres d’òc, recolzà al seu fill, Amaury de Montfort per a sufocar una nova revolta al comtat de Tolosa l’any 1219, que fracassà militarment.

Philippe II Auguste morí l’any 1223 a Mantes, sense acabar totalment la dominació occitana, però deixant la situació preparada per al domini definitiu. Realment, dels actors de la tragèdia que fou la Croada, fou qui sortí més ben parat. Oportunisme, bona fortuna o decisions encertades?

I entre la Croada i els conflictes del nord, aconseguí gairebé quadruplicar el territori sota control directe de la monarquia francesa.

(1) A la secció “La Croada Pas a Pas” hi haurà més informació sobre la intervenció del moanrca francès a la Croada contra els Bons Homes.

(2) Flandes en llengua neerlandesa.

(3) Bretanya en llengua bretona.

You May Also Like

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *