EL CASTELL DE MIGLOS

Situat sobre un penyal calcari a una alçada d’un 780 metres, el castell, que també és conegut amb el nom de Castell d’Arquizat, domina la vall de Miglos i la de Vicdessos, entre els municipis de Nhaus i Capolet, al departament de l’Arièja.

D’acord amb les restes actuals, hom suposa que el castell devia ocupar una superfície de 600 m2, i la construcció s’hagué d’adaptar a la complicada orografia del terreny. Les estances de la família senyorial estaven situades al costat nord. Al costat occidental s’aixecava una torre quadrada de quinze metres d’alçada, mentre que al meridional es trobava la Torre Mestra, d’una alçada superior a vint metres.

En l’època medieval, només hom podia accedir al castell mitjançant un camí que unia Nhaus i Arquizat, i per on avui passa la carretera. Actualment el castell és tancat per motius de seguretat, esperant que una restauració futura pugui propiciar unes visites segures. Però una visió des de fora, malgrat el seu evident deteriorament, ja ens assegura una imatge de la seva majestuositat en la seva època d’esplendor.

Existeix constància de què una fortalesa governada per un senyor ja existia des del segle XII, amb els documents que testimonien que l’any 1159 el senyor Pèire de Miglos féu homenatge i vassallatge al comte de Fois. En temps medievals, el castell formava part juntament amb altres edificacions del territori com els castells de Montreal de Sos, de Quié, de Genat i de Castèl Merle, una línia defensiva dins del comtat de Fois.

L’any 1213 abans de la decisiva batalla de Murèth durant la Croada contra els Bons Homes, el comte Raimon Rogièr de Fois atorgà el castell com a una penyora oferta pel comte de Fois, juntament amb altres fortificacions, al rei Pere d’Aragó pel seu ajut. I un cop derrotat l’exèrcit del rei Pere, novament el castell fou penyora, però ara de l’Església catòlica, per mantenir i assegurar la lleialtat de la família senyorial de Miglos a la fe catòlica.

Però l’any 1244, el senyor Arnaud de Miglos, interrogat per la Santa Inquisició, reconegué haver estat creient de la fe herètica, juntament amb la seva filla Brunissenda, haver ajudat els Bons Homes acollint alguns Perfectes al seu castell i haver enviat armes (cordes, fones, una ballesta…) als refugiats del Castell de Montsegur a través de Pèire Rogièr de Miralpeix. Aquesta confessió implicà una condemna de quatre anys de presó a Carcassona.

Encara en els interrogatoris inquisitorials ordenats per Jacques Fournier, durant els anys 1318 i 1325, alguns testimonis afirmaven que Miglos era territori de pas dels Bons Homes en el seu pelegrinatge i que encara romanien alguns “heretges” en aquests municipis.

L’any 1311, el comte Gaston I de Fois retirà a la família senyorial el castell i els drets (potser perquè en secret se sospitava que continuaven professant la fe herètica) i atorgà el senyoriu de Miglos a Bernard d’Usson (o de Son en alguns textos), qui efectuà una àmplia restauració del castell l’any 1320. L’estructura actual del castell que podem observar enguany es basa en aquesta restauració. Posteriorment, el senyoriu de Miglos ascendí a la categoria de baronia, i diverses famílies se succeeixen com a propietàries dels drets feudals sobre el castell i les terres), fins a la nissaga dels De Montaut-Miglos .

Però també en el segle XIV la fortificació perd, juntament amb altres del territori, l’interès per part de la Casa comtal de Fois, més preocupada per altres fronts, i progressivament aquests castells entren en un cert abandó i una decadència cada cop més visibles.

En plena Revolució Francesa l’any 1792, el castell patí un incendi que complicà encara més el seu manteniment. Totalment abandonat a partir d’aleshores, la família dels De Montaut – Miglos s’instal·là en una altra propietat a Arquizat. Després de diverses vicissituds, el castell esdevingué propietat del Departament de l’Arièja l’any 1984 i l’any 1987, fou declarat Monument Històric, i s’iniciaren posteriorment treballs de reconstrucció de la Torre Mestra i de la Torre Nord-oest.

Veure el castell de Miglos al bell mig de la natura és una experiència molt recomanable pels amants del senderisme i de la història.

You May Also Like

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *