CASTELLBÒ: PROTECCIÓ NOBILIÀRIA

Castellbò és una vila de la comarca de l’Alt Urgell on existí una important comunitat de Bons Homes, però també fou l’escenari de lluites i conspiracions entre l’Església catòlica, amb el bisbat de La Seu d’Urgell per un costat, i la noblesa, amb la Casa del Comtat de Castellbò per l’altra. Aquestes disputes provenien des dels temps del comte Arnau de Castellbò i el seu polèmic matrimoni amb Arnaldeta (o Arnaua) de Caboet l’any 1185, que recolzava el control dels Castellbò sobre el territori.

Arnau implantà una política molt favorable envers els seus vassalls, amb la supressió de múltiples taxes per la utilització de béns feudals, com els boscos o els molins. Però també pretengué incrementar la població dels seus dominis, i és probable que donés refugi a Bons Homes que fugiren de les terres occitanes en unes primerenques persecucions que es produïren al voltant de l’any 1181.

Les relacions entre les cases de Castellbò i de Foïs eren constants i fluides pel veïnatge. Una prova fefaent és l’ajut que els Foïs prestaren a Arnau de Castellbò durant l’atac a La Seu d’Urgell, en què la mateixa catedral fou saquejada, en una de les constants lluites entre Arnau i el bisbe, l’any 1195.

L’any 1208 es casaren Ermessenda de Castellbò, filla i hereva d’Arnau i Arnaldeta[1] i Rogièr Bernat de la Casa de Foïs. El seu matrimoni reunia un important conjunt de terres a banda i banda dels Pirineus, entre les terres occitanes i les catalanes, que eren les valls de Caboet, de Sant Joan, d’Andorra, el Lordadès (entre Andorra i el País d’Oms[2]) i l’important comtat de Foïs com a regal de noces del pare del nuvi Raimon Rogièr[3].

Tota aquesta acumulació de terres i poder provocà encara més els recels del bisbe Pere d’Urgell i del comte Ermengol VIII d’Urgell, que foren seguits de més conflictes i conspiracions, amb alguns períodes de calma. El mateix Rogièr Bernat, que havia estat excomunicat, en els seus últims anys de vida, aconseguí reconciliar-se amb l’Església catòlica.

Arran de l’inici de la Croada, el vescomtat de Castellbò esdevingué lloc de pas de Bons Homes que fugien de la massacre. Les relacions familiars i veïnals entre Castellbò i Foïs i la seva proximitat geogràfica ajudaren a aquesta emigració. Arnau ajudà els Foïs durant la Croada contra els Bons Homes i hi era present al costat del rei Pere d’Aragó durant la batalla de Murèth l’any 1213. Però aquest ajut i la tradicional enemistat amb el bisbat de la Seu d’Urgell col·locà el vescomtat de Castellbò en el punt de mira de l’Església catòlica.

L’any 1237, l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí, ordenà a Ramon Rogièr que cedís el control del vescomtat a algun altre noble, mentre que la “Santa “ Inquisició investigava l’existència de possibles heretges, degut a les grans sospites sobre la presència de Bons Homes. L’escollit fou el vescomte Ramon Folc de Cardona, i durant el mes de Maig s’efectuaren les investigacions. Algunes versions asseguren que la persecució a Castellbò provingué per la mort violenta de l’inquisidor Ponç de Planés, en mans dels castellbonencs.

Hi havia constància de l’existència d’almenys dues cases càtares a la vila, però segons els informes inquisitorials, la comissió trobà quaranta-cinc “heretges” i divuit més foren identificats, però havien fugit. Igualment, divuit persones difuntes foren declarades heretges post-mortem, foren desenterrades i cremades les seves despulles. Dues cases de famílies “herètiques” també foren destruïdes.

En investigacions posteriors, segons alguns testimonis, Ermessenda de Castellbò, juntament amb altres dames nobles com Berenguera de Cornellà i Tímbors, muller del senyor Ramon de Josa del Cadí, havien participat en una cerimònia càtara a casa del cavaller Arnau de Faris. Una mostra evident de la vinculació de les dames de les classes nobles amb els Bons Homes. En altres declaracions, s’afirmava que el mateix Arnau de Castellbò amb els seus germans Ramon de Castellarnau i Galceran i altres cavallers assistien als sermons dels Bons Homes i que simpatitzaven amb ells.

Arran de la caiguda de Montsegur l’any 1244, molts fugitius més arribaren de les terres del Comtat de Foïs a Castellbò, i la comunitat ressorgí amb empenta sota el control del diaca Guillem Clergue i el seu company Raimon. Però la Inquisició continuà amb la seva persecució fins anihilar definitivament la comunitat.

Runes de Santa Maria de Costoja

Un fet molt tràgic enfurismà els habitants de la vila l’any 1269. Conegudes les creences d’Arnau de Castellbò (mort el 1226) i la seva filla Ermessenda (morta el 1230), la Inquisició manà desenterrar les seves despulles que es trobaven al proper Priorat de Santa Maria de Costoja[4], acusats d’heretgia. Els cossos foren cremats i esventades les cendres. Els castellbonencs apedregaren fins a matar-lo al pare provincial dels dominics, Pere de Cadireta, que havia ordenat aquell sacrilegi. La Inquisició no perdonava ni als difunts “heretges”. Enguany, una creu marca el lloc a Costoja on foren esventades les cendres. Però els habitants de la vila reberen el malnom de “matasants” durant segles per les morts violentes de fra Ponç de Planés (l’any 1237) i d’en Pere Cadireta (1269).

Per a commemorar la memòria històrica dels Bons Homes cada any se celebra el Mercat Càtar de Castellbò, a meitats del mes d’Agost, amb conferències i representacions teatrals dels fets descrits.

[1] El fill i hereu d’Arnaldeta, fruit d’un primer matrimoni seu abans de casar-se amb Arnau, morí sense descendència i Ermessenda esdevingué la pubilla i hereva de tots els feus dels seus pares.

[2] Al departament de l’Arièja, amb localitats com L’Avelhanet o La Ròca d’Òlmes).

[3] Germà de la mítica Esclarmonda de Foïs.

[4] A uns dos quilòmetres de Castellbò i sota el control de l’Orde de Sant Joan dels Hospitalers de Jerusalem en aquella època. Una antiga llegenda afirmava que l’espasa d’Arnau de Castellbò es trobava enterrada al tercer esglaó de l’escala de Santa Maria de Costoja, i qui la trobés podria derrotar totes les injustícies del món.

You May Also Like

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *